Potser t’has trobat sovint fent coses que no vols fer per evitar conflictes, per satisfer l’altre, perquè “tampoc n’hi ha per a tant”. I després t’has sentit fatal. O potser et costa molt decidir si vols fer una cosa o una altra i t’encalles intentant esbrinar-ho: no pots tirar ni endavant ni enrere, per més voltes que li donis, per més que pensis els avantatges i els inconvenients d’una opció o de l’altra.
Si és així, potser et trobes entre les persones que, sense adonar-se’n, es troben sota la influència d’altres que són més enèrgiques, més autoritàries, més resolutives, i a prop d’elles sembla que tot flueixi més. Però tard o d’hora t’adones que no saps si estàs fent les coses perquè vols o perquè algú altre t’ha dit que és el que et convé o el que has de fer. I les conseqüències són demolidores: et sents anul·lat/da, perdut/da, incòmode, depens d’algú que t’ajudi a decidir, necessites l’opinió d’algú altre. Aquesta actitud pot acabar portant-te a ser víctima d’abusos de tota mena, perquè et poses en mans d’algú que no sap què vols, i tu tampoc ho veus amb claredat.
És un cercle viciós que et manté en una angoixa paralitzant que es pot manifestar de moltes maneres: mossegant-te les ungles amb desfici, menjant compulsivament, amb atacs de ràbia incontrolats i inexplicables, sentint-te culpable i amb vergonya… Busques l’aprovació externa però internament només hi ha confusió.
Et parla una gran experta, algú que té molta experiència en això. Encara recordo quan no podia respondre més que “No ho sé” o “És igual” a qualsevol proposta. I era el que sentia, tal qual. O el que pensava que sentia. No sabia què preferia i pensava que segur que algú altre sabria millor que jo el que convenia fer. Això em va portar a tenir uns problemes molt seriosos, tant en les relacions amb amics com en el camp de la recerca espiritual, amb conseqüències nefastes, com trobar-me formant part d’una secta. Per sort, en vaig poder sortir, i com que no vaig parar de buscar, vaig acabar trobant el desllorigador gràcies al mètode creat per Godfrey Devereux i a la pràctica ininterrompuda de la meditació zen.
Meditar per deixar de buscar enfora
L’essència del mètode de ioga que ensenyo és l’atenció a les sensacions. Estar present a què sents, amb tota l’honestedat possible, amb una sinceritat sense cap ombra de dubte, et porta inevitablement a saber què sents, a distingir què vols i què no vols, amb una claredat total. I això s’aplica en la pràctica en moviment, protegint-te en tot moment, però també en la pràctica en quietud, on les sensacions són una guia constant per tornar a la realitat, i també en les relacions personals i amb el món en general, que pots abordar des de la plena confiança.
El que jo et proposo és que aprenguis a escoltar-te, que et donis temps per saber què passa dintre teu. No hi ha res com saber què sents genuïnament per acostar-te a la felicitat que prometen tant el ioga com la meditació. Amb una pràctica de ioga integrativa (que integra tot el cos en cada postura, que et permet experimentar la unitat que ets) aprens a interpretar el llenguatge del cos, a descodificar el mecanisme de plaer/dolor amb què s’expressa, a ser completament honest/a amb tu mateix/a. Quan la pràctica és sincera, arribes a conèixer la teva veu interior, que s’expressa amb les sensacions, i a poc a poc l’hàbit d’escotar-te i respectar-te es va traslladant a la vida quotidiana, perquè passa a formar part de la teva manera de funcionar. A mesura que aprens a identificar clarament què sents, et trobes decidint amb facilitat si vols una cosa o una altra, no necessites demanar que t’ajudin a decidir; t’adones de seguida quan algú vol decidir per tu, o et vol manipular, o se’t vol imposar, i fas valer la teva posició sense cap problema.
La meditació somàtica et porta a mirar endintre
Amb la meditació somàtica comences ensenyant a la ment a arrelar-se en el cos, a anar tornant a l’ara i aquí, i en aquest espai que es va descobrint en una/a mateix/a és on és possible trobar la plenitud que ens configura a tots. Com amb la pràctica en moviment, si la pràctica en quietud es fa amb sinceritat, experimentes sense cap dubte el que sents, veus amb claredat i profunditat el que hi ha realment, i això es manifesta en la vida diària amb una coherència plena amb tu, amb una capacitat de fluir sense resistències, d’acceptació incondicional.
Fer ioga i meditar sent molt sincer/a amb el que sents et porta a descobrir que no hi ha cap autoritat vàlida fora de tu, que no cal buscar res ni ningú fora de tu, que dintre teu hi ha una veu que demana ser escoltada i que és sàvia. Ocasionalment pot aparèixer algun/a mestre/a que et pot donar noves eines per no perdre el contacte amb aquesta veu interior, però mai la podrà substituir. Escoltant-te amb honestedat pots arribar a comprendre que, com diuen els grans mestres de tots els temps, el que et configura és la naturalesa de Buda.
Glòria Puig 