(See translation into English in November 16)
Em demanen què em va atreure a mi del ioga dinàmic
Després de molts anys practicant ioga tal com s’ensenya a la majoria d’escoles actualment, per mi va ser una revolució descobrir que el ioga es practica sense el control de la ment, des de la intimitat.
Després de molts anys practicant zen, intentant estar present a les sensacions del cos com una manera d’evitar deixar-me portar per la imaginació, va ser una revolució descobrir que el ioga dinàmic, com el zen, també es practica estant present a les sensacions que es van generant en el cos a mesura que es fan les postures.
Foto: Dani Obradó
Va ser una revolució descobrir que el ioga dinàmic és una porta a la ment meditativa si es practica com una indagació de les sensacions físiques i deixant-se orientar per les més elementals, plaer/dolor, si es permet que el cos s’expressi naturalment i nosaltres hi estem atents. Va ser una revolució entendre que el ioga és la recerca del plaer. De mica en mica s’ha anat desplegant davant meu la intel·ligència del cos, i em continua sorprenent veure com es va manifestant, com actua sempre a favor si hi estàs receptiu, si deixes que et guiï.
Indagar, invitar, permetre… Aquesta actitud, inseparable del ioga dinàmic, és el que va canviar radicalment la meva manera d’entendre el ioga. Implica un compromís total amb el que sents ara i aquí, acceptar el cos com el trobis cada dia i actuar en conseqüència i amb respecte, sense voler-hi canviar res, sense pretendre anar més enllà del present, sense imaginar realitats que no tenen res a veure amb el que hi ha.
El ioga s’ha convertit en una via cap a la intimitat, cap a la consciència, cap a les profunditats. Després de molts anys anhelant trobar la unitat amb el ioga, amb el zen i amb bones lectures, tot ha confluït en el ioga dinàmic, una revolució que ha marcat un abans i un després. Amb la sensació de tornar a casa.
Glòria Puig 