La nova web ara és:
Vaig néixer a Barcelona, en el si d’una família que sempre m’han considerat diferent pels meus trets orientals. I justament aquesta particularitat coincideix amb el meu interès per les filosofies orientals. La meva adolescència no va ser gens fàcil, no encaixava enlloc, i em feia tot de preguntes sobre infinitat de coses, sobretot sobre com deixar de patir, a les quals no trobava resposta. L’atzar o la màgia de la vida va fer que em vingués a parar a les mans “El libro del tao”, d’Alan Watts. Aquest llibre em va connectar totalment amb el que jo buscava, i la descoberta de la filosofia oriental va ser l’impuls que em va fer trobar, el 1975, el meu primer professor de ioga i meditació, Josep Ribes, un dels
El meu primer professor
poquíssims que hi havia en 
aquell moment a Barcelona. D’ell vaig aprendre la importància de l’autopràctica diària, entre moltes altres coses. Ell va ser qui em va obrir la primera porta a aquest món immens de la recerca espiritual a través del cos i li continuo professant un gran respecte.
Al cap de dos anys d’haver començat a fer ioga, vaig tenir la necessitat de buscar les arrels de tot aquell món i vaig fer un llarg viatge a l’Índia. Allà vaig entrar en contacte amb la Bihar School of Yoga, l’ashram de swami Satyananda, on diàriament em feien unes classes particulars, a la matinada, que recordo amb emoció, i la resta del dia vivia immersa en la vida d’aquest ashram.
En tornar de l’Índia vaig voler descobrir altres maneres de meditar i vaig provar la
Soc la de baix a l’esquerra, entre el nen petit i la dona asseguda en primer terme.
Meditació Transcendental, que havia arribat a Occident de la mà dels Beatles; em costava enormement mantenir-me atenta al mantra que m’havien donat i em frustrava. Després vaig continuar investigant amb un grup del Quart Camí, seguint les ensenyances de Gudrjieff, on meditàvem aplicant la tècnica Vipàssana; en aquest grup vaig aprendre teòricament que el sofriment té solució, en part gràcies a la tècnica del “record de si”, però també em vaig adonar de com és de fàcil posar l’autoritat fora; provenint d’una família autoritària, em semblava que el millor que podia fer era obeir el mestre, però els tics autoritaris d’aquell “mestre” m’allunyaven totalment de mi, del que jo volia i sentia, i em vaig trobar formant part d’una secta. Posteriorment vaig començar a practicar el budisme zen; he fet zen amb diferents mestres, als quals els estic molt agraïda per l’empenta que, cadascú amb el seu estil, m’han donat per aprendre a veure les coses tal com són. I el zen és la pràctica que continuo fent actualment, però amb un enfoc diferent, molt més concret del que havia conegut.
El 2008 vaig fer una formació com a professora de ioga a l’escola Mandiram, a Barcelona. En acabar la formació, coneixia més postures, sabia el significat d’alguna paraula en sànscrit, havia après l’anatomia bàsica, però em faltava trobar la manera de fer que la pràctica de postures tingués el contingut espiritual de què parlen els textos clàssics del ioga.
Una casualitat va fer que l’última setmana de formació assistís a les classes d’un professor anglès que visitava Barcelona. La sorpresa va ser que aquell professor, Godfrey Devereux, presentava un mètode que unia la pràctica física i l’espiritual, que abordava el ioga des de la seva formació en zen. Vaig començar la formació amb ell, en el mètode que ell ha creat, anomenat en principi Dynamic Yoga.
Fer ioga com a autoindagació
En aquest mètode, tant el ioga com la meditació s’enfoquen com a indagació i això les fa dues pràctiques complementàries. Amb el ioga dinàmic i la meditació somàtica, una manera clara d’enfocar el que en zen s’anomena “shikantaza”, he après, entre moltíssimes més coses, a experimentar la unitat que som, senzillament a base d’escoltar el cos, la porta més concreta per entrar en el present, a l’ara i aquí. En l’ara i aquí és on podem trobar la plenitud i això és el que m’entusiasma compartir. Indagar en el que sento m’ajuda a ser molt coherent i honesta amb mi mateixa, la veritable clau per ser autènticament feliç.
El coneixement profund d’aquestes pràctiques m’ha portat a col·laborar en la traducció de l’anglès al castellà de la versió de Godfrey Devereux dels “Yoga sutras de Patanjali”, i des de l’any 2016 he organitzat i traduït els tallers de ioga, tantra i meditació que Godfrey Devereux ha impartit a Barcelona.
Per aprofundir en els meus coneixements sobre el cos humà i la seva dimensió més interior, també m’he format en alimentació energètica amb Montse Bradford, en macrobiòtica amb René Lévy; i la connexió amb la naturalesa i l’estètica japonesa les he cultivat aprenent ikebana, l’art floral japonès, amb Teresa Llobet i amb la Reiko, de l’Escola BonsaIkebana.
Paral·lelament, tinc formació en Lingüística, Història de l’Art, música i realització audiovisual, i combino l’ensenyament de ioga i meditació amb traduccions de l’anglès i del francès. I m’encanta la música, viatjar i ocupar-me de les plantes de la meva terrassa, que fa anys que m’acompanyen.
Glòria Puig 