Qué es la meditación somática

¿Por qué meditamos los que meditamos? ¿Para concentrarnos más fácilmente? ¿Para estar mejor? ¿Para aprender a no sufrir tanto? ¿Para estar más presentes? ¿Para entender de una vez por todas qué sentido tiene todo? ¿Para aprender a fluir? ¿Para experimentar que todos somos uno, que no hay nada separado de nada? ¿Para ver la realidad tal como es, sin añadir nada?

Todo eso son efectos de la meditación (tiene muchos más). Al cabo de un tiempo aparecen sin que nos demos cuenta de cómo han llegado. Eso sí, siempre que se practique la meditación sin ninguna intención de luchar contra los pensamientos o los sentimientos, de reprimirlos, de negarlos. Eso sería, a parte de inútil, frustrante y agotador. Meditar a base de pelearnos con cualquier pensamiento que aparezca no puede dar los frutos que le pedimos a la meditación. Igual que si abordamos la meditación con la intención de controlar los pensamientos. Si la idea de que alguien nos controle nos resulta insoportable, ¿por qué debería ser mejor que nosotros controlásemos los pensamientos?

La meditación somática es una perspectiva particular sobre la meditación. Hay muchas maneras de meditar: con un mantra, con un koan, contando las respiraciones, mindfulness, vipassana, visualizaciones, tibetana, zen, meditación trascendental… Todas tienen ventajas y desventajas. La meditación somática es compatible con todas las otras, las complementa. No es ni mejor ni peor, pero a mucha gente le simplifica el camino para adentrarse en las otras.

IMG_20160326_165126 (1)La meditación somática se enfoca en el cuerpo para tomar conciencia de lo que pasa en el momento presente. El lenguaje del cuerpo es básicamente el lenguaje de las sensaciones: a través de las sensaciones sabemos qué pasa, tanto si nos gusta como si no. La mente puede estar recordando algo, arrepintiéndose de otra cosa, planificando, criticando, elaborando teorías, deseando, calculando… Su tendencia es a ir incesantemente adelante y atrás en el tiempo saltando de pensamiento en pensamiento.  El cuerpo, en cambio, lo que manifiesta es lo que siente en este preciso momento y en este sitio concreto. Se podría decir que en el cuerpo se manifiesta el presente a través de las sensaciones, y que las sensaciones son conciencia. Sólo hay que dirigir la atención a las sensaciones para descubrir y disfrutar de la unidad del cuerpo, la mente y la conciencia.

Hace poco vi una película, “El bosque de luto”, de Naomi Kawase, donde hay una escena en que el protagonista pregunta a un maestro zen cómo puede saber si está vivo o muerto. En respuesta, el maestro le pregunta si siente hambre; también pide a la persona que tiene al lado que le toque el brazo, y le pregunta si siente el contacto como agradable o desagradable. Es decir, lo remite a la experiencia del cuerpo como respuesta. La conciencia de las sensaciones que experimentamos en el cuerpo es la respuesta. ¿Hay algo más innegable que la experiencia?

En la meditación somática, pues, todo se hace por sí mismo. El cuerpo respira cuando y como tiene que respirar, y lo único que nosotros podemos hacer es darnos cuenta. Hay un momento en que vemos que no hay ninguna necesidad de hacer nada, ni mentalmente ni físicamente. Ni siquiera hay ninguna necesidad de observar. No quiere decir que no esté pasando nada. Mientras meditamos, la vida sigue. Siguen surgiendo pensamientos, los sentimientos siguen apareciendo, sigue habiendo sensaciones.

La meditación somática consiste justamente en dejar de hacer, en relajarnos plenamente, conscientemente, en lo que somos. En no luchar para llegar a algún objetivo, por muy noble que sea. En liberarnos de esa necesidad de luchar y de querer imponernos ideales, en liberarnos de la ambición, incluso de la ambición de meditar bien.

Esta renuncia a hacer implica humildad y aceptación, sinceridad y honestidad consigo mismo. Poco a poco, estas cualidades empiezan a salir fuera del cojín de la sentada y van impregnando nuestra vida simplificándola, facilitándola. Ese es otro de los beneficios de la meditación.

Meditar, desde este punto de vista, es limitarse a indagar. Permitir que la mente haga lo que es su función básica, indagar. Porque indagar es la expresión natural de la consciencia en el organismo humano. No hay que añadírsela. Indagar no es algo que tengamos que hacer. Es algo que ocurre. “¿Qué es eso?” es la pregunta constante del sistema nervioso en el organismo humano. Esta indagación es lo que ha hecho que como especie hayamos llegado hasta el día de hoy.

Indagar es la manera más directa de hacernos íntimos con nosotros mismos, con la realidad tal como es; la vía más segura hacia la sinceridad con nosotros mismos.

Indagar y experimentar son las herramientas clave de la meditación somática. Por eso lo más interesante es practicar. y disfrutar de la práctica sin esfuerzos innecesarios, relajadamente, con una relajación activa y una presencia pasiva.

 

 

 

 

Estàndard

Què és la meditació somàtica

Per què meditem els que meditem? Per poder-nos concentrar més fàcilment? Per estar millor? Per aprendre a no patir tant? Per estar més presents? Per entendre d’una vegada quin sentit té tot plegat? Per aprendre a fluir? Per experimentar que tots som u, que no hi ha res separat de res? Per veure la realitat tal com és, sense afegir-hi res?

Tot això són efectes de la meditació (en té molts més). Al cap del temps apareixen sense que ens adonem de com han vingut. Això sí, sempre que es practiqui la meditació sense cap intenció de lluitar contra els pensaments o els sentiments, de reprimir-los, de negar-los. Això seria, a més d’inútil, frustrant i esgotador. Meditar a base de barallar-se amb qualsevol pensament que aparegui és impossible que doni els fruits que li demanem a la meditació. Igual que si abordem la meditació amb la intenció de controlar els pensaments. Si la idea que algú ens controli ens resulta insuportable, per què hauria de ser millor que nosaltres poguéssim controlar els pensaments?

La meditació somàtica és una perspectiva particular sobre la meditació. Hi ha moltes maneres de meditar: amb un mantra, amb un koan, comptant les respiracions, mindfulness, vipassana, visualitzacions, tibetana, zen, meditació transcendental… Totes tenen avantatges i desavantatges. La meditació somàtica és compatible amb totes les altres, les complementa. No és ni millor ni pitjor, però a molta gent li simplifica el camí per endinsar-se en les altres.

IMG_20160326_165126 (1)La meditació somàtica s’enfoca en el cos per prendre consciència del que passa en el moment present. El llenguatge del cos és bàsicament el llenguatge de les sensacions: a través de les sensacions sabem què passa, tant si ens agrada com si no. La ment pot estar recordant alguna cosa, penedint-se d’una altra, planificant, criticant, elaborant teories, desitjant, calculant… La seva  tendència és no parar d’anar endavant i enrere en el temps a còpia de saltar de pensament en pensament incessantment. El cos, en canvi, tot el que manifesta és el que sent en aquest precís moment i en aquest lloc concret. Es podria dir que en el cos es manifesta el present a través de les sensacions, i que les sensacions són consciència. Només cal que hi dirigim l’atenció per descobrir i gaudir de la unitat del cos, la ment i la consciència.

Fa poc vaig veure una pel·lícula, “El bosque de luto”, de Naomi Kawase, on hi ha una escena en què el protagonista pregunta a un mestre zen com pot saber que està viu o mort. En resposta, el mestre li pregunta si té gana; també li demana a la persona que té al costat que li toqui el braç i li pregunta si sent el contacte com agradable o desagradable. És a dir, el remet a l’experiència del cos com a resposta. La consciència de les sensacions que experimentem en el cos és la resposta. Hi ha res més innegable que l’experiència?

En la meditació somàtica, doncs, tot es fa per si sol. El cos respira quan ha de respirar i com ha de respirar, i el que hi podem fer nosaltres és adonar-nos-en. Hi ha un moment en què t’adones que no hi ha cap necessitat de fer res, ni mentalment ni físicament. Ni tan sols hi ha cap necessitat d’observar. No vol dir que no estigui passant res. Mentre meditem, la vida continua. Continuen sorgint pensaments, els sentiments continuen apareixent, hi continua havent sensacions.

La meditació somàtica consisteix justament a deixar de fer, a relaxar-nos plenament, conscientment, en el que som. A no lluitar per arribar a algun objectiu, per molt noble que sigui. A alliberar-nos d’aquesta necessitat de lluitar i de voler-nos imposar ideals, a alliberar-nos de l’ambició, fins i tot de l’ambició de meditar bé.

Aquesta renúncia a fer implica humilitat i acceptació, sinceritat i honestedat amb un mateix. De mica en mica, aquestes qualitats comencen a sortir fora del coixí de la seguda i van impregnant la nostra vida, simplificant-la, facilitant-la. Aquest és un altre benefici de la meditació.

Meditar, des d’aquest punt de vista, és limitar-se a indagar. Permetre que la ment faci el que és la seva funció bàsica, indagar. Perquè indagar és l’expressió natural de la consciència en l’organisme humà. No cal afegir-l’hi. Indagar no és res que haguem de fer. És una cosa que passa. “Què és això?” és la pregunta constant del sistema nerviós en l’organisme humà.  Aquesta indagació és el que ha fet que com a espècie haguem arribat fins al dia d’avui.

Indagar és la manera més directa de fer-nos íntims amb nosaltres mateixos, amb la realitat tal com és, la via més segura cap a la sinceritat amb nosaltres mateixos.

Indagar i experimentar són les eines clau de la meditació somàtica. Per això el més interessant és practicar. I gaudir de la pràctica sense esforços innecessaris, relaxadament, amb una relaxació activa i una presència passiva.

 

 

 

Estàndard