Sobre ioga nidra. Relaxació i formulació d’una afirmació

El ioga nidra és una pràctica que s’aplica a molts “ashrams” de l’Índia. Consisteix bàsicament en una relaxació que es fa estirats a terra, quiets, i a partir d’aquesta relaxació s’accedeix als altres estadis de què es compon. La relaxació és fonamental no només en el ioga nidra sinó també en la meditació, en la pràctica de les postures de ioga i en les mil i una situacions de la vida quotidiana. Segons diu el meu professor, Godfrey Devereux, “tensió és el que creus que hauries de ser, relaxació és el que ets”. Així doncs, si vols saber qui ets, si et vols conèixer, relaxa’t i ho descobriràs.
Molts sabem que relaxar-se no és bufar i fer ampolles. Quantes vegades ens hem dit “Va, relaxa’t!” i l’únic que aconseguim és tensar-nos encara més per l’evidència i la frustració de constatar que la tensió continua allà, ben present. Tampoc podem dir que sigui difícil. Sí que requereix una pràctica, una disponibilitat i unes indicacions concretes. I a P1010652partir de la relaxació s’obre un món nou ple de percepcions sorprenents, ritmes, sensacions, fins i tot la possibilitat d’experimentar la unitat de què es parla en el ioga.
El ioga nidra és un ioga físic, perquè la relaxació comença en el cos físic, i també és mental i emocional, perquè quan el cos ha deixat anar les tensions, la ment i les emocions comencen a aquietar-se. Aquesta relaxació es va fent profunda, semblant a la sensació que experimentem just abans d’adormir-nos. Durant tota la pràctica de nidra s’intenta mantenir aquesta relaxació, aquest delicat equilibr i entre l’entreson i l’estat despert, que se situa a mig camí entre tots dos i que es carateritza perquè estem conscients de nosaltres mateixos, a diferència de quan dormim, i els continguts inconscients poden emergir a la consciència, com quan somiem.
Un cop s’ha entrat en aquesta relaxació general i profunda s’inicien les etapes restants del ioga nidra, les fases en què ens servim de la capacitat de la ment per imaginar, per crear, i també per influir en el nostre inconscient.
És en aquest estat que es formula l’afirmació mentalment, el que en sànscrit es diu “sankalpa”. Aquesta afirmació és el que els antics mestres deien que és una llavor que sembrem en l’nconscient. Que fructifiqui o no dependrà de molts factors. Com passa amb qualsevol llavor que sembrem, pot ser que arreli, pot ser que no, pot ser que en surti un plançó al cap de poc, pot ser que surti al cap d’un temps… Depèn de molts factors: en el cas de la planta, de la insolació, la temperatura, la qualitat del terreny, l’aigua, els nutrients, la qualitat de la llavor… En el cas de l’afirmació també depèn de moltíssimes coses, com la nostra personalitat, l’entorn, els condicionants genètics, el karma…
El ioga és una pràctica espiritual, per tant l’afirmació, “sankalpa”, no es formula amb la intenció de forçar res per aconseguir un desig de l’ego. És molt temptador, formular desitjos que ens poden semblar importants però que vistos amb perspectiva són banals, per exemple, que et toqui la loteria, triomfar en algun camp concret… Hem de pensar que qualsevol cosa afecta el nostre karma i el de tot el que ens envolta. No podem pretendre que ens podrem fer responsables de les conseqüències d’un canvi radical en la nostra vida.
Als “ashrams”, el nidra es practica sobretot per aplanar el camí de la vida espiritual, no per complicar-lo. Així, si una faceta de la personalitat d’un “sanyassin” li comporta obstacles, el sankalpa s’orienta a suavitzar aquesta faceta perquè es pugui dedicar més plenament al que l’ha portat a l’”ashram”, no a haver de resoldre problemes originats per la falta de claredat. Posem per cas que es tracti d’algú excessivament exigent, tendència que li comporta problemes amb ell mateix i amb els altres. El seu “sankalpa” potser aniria dirigit a no identificar-se tant amb la seva exigència cada vegada que li aparegui. També té grans resultats quan s’enfoca a millorar la salut.
S’ha de ser molt prudent i responsable a l’hora de formular el “sankalpa”. Recordo una frase, atribuïda a santa Teresa de Jesús, que diu que hi ha més llàgrimes al cel per desitjos fets realitat que per desitjos incomplerts. No hem de voler canviar la realitat (tampoc podríem). La vida no depèn dels plans que fem o deixem de fer. Va per uns camins que no podem preveure. Potser el que podem intentar és que els obstacles en el camí siguin més fàcilment salvables.
Com veiem, doncs, la pràctica de nidra i la de la meditació tenen alguns punts en comú –la relaxació i la quietud física, per exemple- i altres en què són completament diferents, per exemple, en el paper que donem a la ment. Les habilitats de la ment que es necessiten per fer nidra són unes que no ens convé que s’activin durant la meditació. Una pràctica no substitueix l’altra, es nodreixen mútuament. I això només es pot comprovar practicant.

Anuncis
Estàndard