La paraula ioga vol dir unió, unitat. Les classes les enfoco a experimentar, mitjançant la pràctica de postures, aquesta unitat, que és el que ens proporciona la satisfacció que anhelem,
Normalment comencem les classes amb una breu relaxació per marcar una separació entre els tràfecs mundans i l’espai d’intimitat amb un@ mateix@ que trobarem fent ioga. Aquesta relaxació porta cap a la pràctica de pranaiama prèvia a les postures, que s’aborden tot seguit.
En ioga dinàmic, les postures s’utilitzen com a lents per saber què està passant realment en nosaltres, és a dir, com a autoindagació, més que no pas per adquirir flexibilitat o per estar més en forma, que no són la prioritat, encara que sí que aniran apareixent com a efectes secundaris inevitables, perquè durant una classe es fan postures a terra (de panxa enlaire i 
supines), dempeus, des d’una posició asseguda (que ajuden especialment a tenir una esquena ben dreta) i invertides. Ningú és obligat mai a fer una postura: vaig proposant opcions perquè tothom pugui practicar.
Es podria dir que durant la classe presento als alumnes el seu cos i el seu llenguatge, les sensacions, que són la clau per fer una pràctica segura i efectiva. Quan s’ha après a escoltar el cos, es van introduint postures noves i la manera de fer-les d’una manera nutritiva, amb integritat, implicant tot el cos i la ment en cada acció, trobant la unitat a què fa referència el terme ioga. Els vells hàbits es van substituint per nous, més d’acord amb la intel·ligència inherent del cos.
Aquest procés d’aprenentatge es fa com qualsevol altre aprenentatge: a base de repetir i repetir, que és el que fa que es creïn nous camins neuromusculars. Repetint postures simples es van preparant les postures més complexes, que només es faran quan resultaran fàcils. Les repeticions són a la base del mètode Ioga Dinàmic: dinàmic vol dir que es fa en moviment.
A les classes jo amb prou feines faig res, només estar pendent de si tothom entén el que dic, perquè el que sí que faig és parlar. Parlo molt, però només per donar les instruccions que permetin fer les accions correctes i evitar que es facin malament. Que una acció sigui correcta o no no és un criteri objectiu, ho indiquen les sensacions a les articulacions, la part més vulnerable del cos.
A mesura que van identificant les sensacions que van sorgint, els alumnes van aprenent a confiar en el seu cos, a despertar la seva intel·ligència, a experimentar-se a si mateix@s i a coneixe’s profundament, de manera que amb el temps 
resultarà innecessària qualsevol autoritat externa. De fet, els animo a no dependre de mi ni de ningú per practicar tan aviat com sigui possible. Postura rere postura, es van acceptant, i també van acceptant les coses tal com són; eventualment poden arribar a comprendre que són perfectes tal com són i que poden confiar en la vida plenament.
La pràctica de les postures culmina amb una relaxació i una meditació parcialment guiades. El moviment haurà estat una preparació per a la quietud, haurà permès anar
del que és accessible (les postures) al que és elusiu (l’essencial) a base de practicar sentint profundament totes les sensacions que emergeixin. I això és assequible per tothom. Els beneficis del ioga, tan amplis i profunds, no són exclusivament per als que són flexibles: són per a tothom.
comporta un procés. En ioga es comença amb moviments simples, els que el cos pot fer amb comoditat i facilitat, i paulatinament s’hi van afegint nous moviments.
